1. |
INTRO
01:53
|
|||
2. |
TOT EL QUE EM PASSA
03:50
|
|||
|
M'avorreixo i et llenço al buit. Mirant-te amb llàstima desfaig el nus, i només vull córrer
cap al desconegut.
A les ruïnes del futur no hǐ puc anar ni a les restes dels meus
desenganys i només vull córrer cap al desconegut.
M'arrossego i em pregunto com he
estat capaç d'oblidar el meu nom.
Ja només puc córrer cap al desconegut.
Vine aquest matí i sabràs qui sóc. Vine aquest matí, veurem la llum del sol.
I després de perdre el nord, podré trobar el camí de nou.
I després de perdre-ho tot, podré recuperar la sort.
I després de perdre el nord, podré trobar el camí de nou.
l després de perdre-ho tot, hauré de ser més fort.
l després de perdre el nord podré trobar el camí de nou.
I després de perdre-ho tots podré sentir de nou.
|
||||
3. |
EL SENYAL SOC JO
03:56
|
|||
|
Les ales resten petrificades, quan un no es decideix a volar.
Vago per aquells camins iguals, inconnexos, bruts de records llunyans.
Dibuixaré cels llunyans, engegar els motors. em vestiré de blanc.
I així, des d'allà dalt veure el meu cor. La força dels set vents m'elevarà.
Tot s'assembla a l'endemà, el senyal és clar. Els somnis se'n van quan un no es decideix a volar.
Les hores feixugues cauen una rere l'altra, com fulles seques assedejades.
I tot acaba reiniciant-se un cop i un altre cop, el senyal és clar, el senyal sóc jo.
No s'oblida allò que et toca bé a dintre has esdevingut el meu centre, m'has fet més dur.
No m'has ensenyat el camí i ara estic sol, el senyal és clar, el senyal sóc jo.
|
||||
4. |
BAOBAB
05:21
|
|||
|
Com costa decidir quin és el camí a triar en aquest desert. Com costa acceptar i aprendre
a oblidar, que fàcil que és regnar en aquest desert.
Comptarem estrelles, renegarem
del temps passat, jurarem en va, ens deixarem de saludar. I veurem per a oblidar, parlarem
per no callar...
Que fàcil és fingir i aprendre a dir que sí, en aquest món tan cruel.
Com costa acceptar i aprendre a oblidar, que fàcil que és regnar en aquest desert.
Comptarem estrelles, renegarem del temps passat, jurarem en va, ens deixarem de
saludar.
l veurem per a oblidar, parlarem per no callar. Jo t'esperaré sota l'ombra d'un
baobab, jo t'esperaré mentre vosaltres us feu grans...
|
||||
5. |
NO IMPORTA
04:27
|
|||
|
Ja no importa què ens diran, ara que corren rius de sang, que em diguin si avui podrem dormir tranquils.
I després de tant de temps, de continuar sent el mateix, em miro, i potser ja no té cap sentit.
Quan em vaig beure els sentits, quan em vaig veure morir, quan em vaig prometre ser feliç, no havia après a mentir.
I ara segueixo aquí, dissimulant i esperant qui m'abraci sense preguntar.
I després de tant de temps de continuar sent el mateix em miro i potser ja no té cap sentit.
Siguis com l'aigua que puja al cel, per a caure molt més fort, per moltes mans que se'ns posin davant, ara res ja no ens podrà parar.
|
||||
6. |
INCAPAÇ
04:56
|
|||
|
Prop d'aquí hi ha un lloc on hi ha respostes per a les preguntes que encara no has fet.
Prou d'excuses, d'enganyar-te sempre, amb la mateixa història que et manté.
Mai sabràs que vas aprendre a perdre, has d'entendre que el sol no es pot abraçar.
El teu mal comença on acaba la ferida de qui et va enganyar. I si el deixes ajudar-se a si mateix, i si deixes de sentir el que ell no sent.
Quants cops podràs rendir-te, quants anys fingint ser lliures, tant motius per sobreviure i poder tornar a somriure.
|
||||
7. |
5 GRAUS
04:43
|
|||
|
Enmig d'on vam perdre la noció del temps.
On tots vam aprendre a ser més forts i ferms. Vam desitjar que allò fos per sempre més, ens vam jurar que no canviaríem res.
Després de viure, somriure i descobrir...
Una manera senzilla d'existir, vam desitjar que allò fos per sempre més.
Ens vam jurar que no canviaríem.
Aquella nit que ens va veure créixer, aquella neu que no ens vam merèixer.
Sé que no és fàcil arribar allà i sé que tot no sóc capaç si et dic que...
I cada nit que arribava ens feia seus.
I cada dia passava com si res. Vam desitjar que allò fos per sempre més.
Ens vam jurar que no canviaríem res. Si ha tingut algun sentit és per tot el que hem viscut aquí.
|
||||
8. |
UNA OPORTUNITAT
03:33
|
|||
|
Vine, jutja'm tal com sóc.
Jugarem a esperar el moment destinat, desterrats per lluitar fins el final.
Una oportunitat! Una oportunitat! Ves i mira't tal com ets.
Seguirem insistint, sortirem endavant. Motivats per seguir fins el final.
Una oportunitat! Una oportunitat! Una oportunitat!
Ja no necessito una oportunitat, ja res tornarà a ser com abans.
|
||||
9. |
MALES LLENGÜES
03:40
|
|||
|
No entenc perquè agrada tant parlar, és molt senzill saber escoltar.
Parlaran és el millor que saben fer, la gent dirà que és el millor que saben fer.
Encara que intentin fer-me caure d'allà on sóc, intenten que el món perdi el seu color.
Encara que intentin fer-me caure d'allà on sóc, intenten que el món perdi el seu color.
No hi ha res que pugui desitjar, males llengües proven d'ensorrar.
Parlaran és el millor que saben fer, la gent dirà que és el millor que saben fer.
Mai vaig dir que no formava part d'un núvol de colors i mai sabré si tu seràs capaç d'entendre el que he viscut.
|
||||
10. |
EL PROBLEMA
03:42
|
|||
|
Encara que em costi creure, encara que em costi veure...
No sé inventar-me cap resposta, no sé com guanyaré l'aposta.
Pots sentir la meva veu, duc la maleïda creu a sobre.
Pots sentir la meva veu, duc la maleïda creu...
Ara és quan vull obrir els ulls.
Tu ets el problema, tu el meu problema, no sé que t'inspira veure el món com gira.
|
||||
11. |
SEREM
03:51
|
|||
|
Seràs el que tu vulguis, seràs el Sol.
Seràs el que tu puguis, seràs el món.
Seràs la mà que bressa, ho seràs tot.
Seràs un crit, seràs un sisè sentit.
Que t'allibera, que trenca i no oblida qui som.
Serem la fi del món, serem la fi del món, camins sense retorn, camins sense retorn.
|
||||
12. |
UN LLARG HIVERN
06:30
|
|||
|
De dia em busco enmig del no res, pres del neguit i del descontrol, pres d'una vida que ja no em respon.
De nit em trobo, enmig del meu món,
pres del neguit i del descontrol pres d'una vida que ja no em respon.
Com puc buscar calor, enmig d'aquest hivern tan fosc?
Com mantenir-me sec, a sota d'aquest cel, tan gran?
Sentir la teva veu, i poder acceptar la realitat.
A qui respon la meva història?
On desemboca el meu camí?
Sabré que he desistit, que un estel brilla vençut. Sabré
que he perdut sense haver-me rendit. Com buscar calor enmig d'un llarg hivern...
|
||||
If you like cratOR, you may also like:
Walk Thru Me
by The Folk Implosion
Lou Barlow & John Davis return as Folk Implosion, with 10 more songs that are sweetly tuneful.
go to album
The London band's new album is a vibrant postcard from southern Italy, boosted by brass, strings, and pizzica percussion from local players.
go to album
Terns in Idle
by Rain Recordings
This collaborative project offers a fresh twist on classic indie sounds of the early 2000s with hooky choruses and quirky instrumentation
go to album
Underwater Over There
by Unwed Sailor
This Tulsa group's shimmering, classic dream pop has the sound of iconic touchstones like the Pale Saints and New Order.
go to album
Wrapped In Cellophane
by Vessel
Crisp drumming cuts through the tangle of interwoven instrumentation on this cerebral yet groovy post-punk record.
go to album
This creative San Francisco guitar band melds trip hop, krautrock, My Bloody Valentine-esque noise, and jangle pop hooks.
go to album
Stellar Evolution
by Aaron Lee Tasjan
Aaron Lee Tasjan shifts from glam rock to synthpop and new wave on his latest, a fun new direction for the Nashville artist.
go to album
